Supòs que jo no vaig ser s’únic en respirar tranquil després de llegir sa carta del Sr. Javier Melsión Tudurí (3/VIII, “Zapatero, ¡go home!”). En ella, exposava les seves queixes per la visita del president del govern espanyol a Menorca, a més de la seva indignació pel tarannà de la seva política interior i exterior… Vaig pensar: sort tenim que encara hi hagi gent que vetlla per nosaltres, que ens indica el camí de la veritat absoluta amb la qual han estat “il·luminats” alguns. I és una llàstima que no n’hi hagi més, de “vetlladors del i pel poble”, perquè: -amb aquest populatxo que es pren sa democràcia amb una lleugeresa que fa feredat… -amb sa inconsciència de votar per qui creu més apte per governar, manifestant-se en contra d’un govern (s’anterior) tocat també per la vareta de la raó absoluta… -amb uns artistes que no s’agenollen al poder que els alimenta… En fi, davant d’una situació d’aquelles de dir “quin desastre!”, sort tenim que emergeixi d’entre el caos una ment “equànime” i “objectiva” com la seva per il·lustrar-nos d’una forma sublim a tots els que anem mal enfocats. Només em queda dir, repetir de fer, una cosa: “gràcies”.