Josep Sales Pelegrí (Es Migjorn Gran, 31-12-1942) apareix puntual a La Bolla amb el casc a la mà: ve en bici elèctrica des de ca seva, a Biniparrell, i no és casualitat que quedem en el centre cultural: molts capvespres juga a escacs, al joc de la bolla, o assisteix a classes de francès. Durant prop de tres hores botam per diferents moments i records de la seva vida i l’entrevistador no deixa de tenir la sensació que n’hi ha molts més, tots rellevants, i que la humilitat d’en Josep fa que quedin pendents per altres converses. No en va, se li dóna bé tot allò en què participa: ara els escacs o el joc de la bolla, igual que abans ser professor de tecnologia a l’institut Pasqual Calbó o pèrit mecànic a empreses clàssiques menorquines com Ipar o El Caserio.

Vau néixer a Es Migjorn…

Sí, però vaig viure a Maó bastants anys: la meva germana estava malalta i els meus pares me van enviar a casa dels meus avis.

Com era la vostra família?

Mon pare era carreter i després va tenir una botiga amb ma mare. Havia participat al desembarcament republicà a Mallorca de 1936 amb el capità Bayo i ho recordava amb molt de dolor: amics seus hi van morir i li va quedar gravada la imatge dels morts que quedaven dies i dies a l’arena de la platja.

I els avis?

Un era pagès i l’altre sabater. El meu avi matern va estar a una presó nacional de València uns anys, però mai ens en va xerrar. Vaig saber que també havia estat un dels fundadors del PSOE a Es Migjorn. Ell era molt anticlerical i l’àvia molt catòlica… encara recordo que escoltava la Radio Pireneica d’amagades, al seu pis del carrer de la Infanta.

Quins records teniu d’aquells anys?

Recordo que els estius a Es Migjorn hi venia un duc madrileny a descansar a la seva heretat. Quan passava pel carrer, la gent es llevava el capell per saludar-lo. Fins i tot qualque vegada la missa no començava fins que ell no arribava! Sempre he pensat que “Los santos inocentes”, la meva pel·lícula preferida, reflecteix molt bé el que també passava aquí.

I on vau estudiar?

A partir dels sis anys, a Maó: primer a La Salle i a l’antiga escola de darrera Es Freginal que havia fundat Mateu Fontirroig; després, el batxillerat, a l’edifici on ara hi ha el Museu de Menorca.

Hi havia gaire gent que estudiés batxiller en aquella època?

Que va! En tota Menorca érem menys de 30 estudiants de batxillerat superior al meu curs. Trobo que la meva promoció va ser la primera mixta.

I després, anau a Barcelona

Sí, no hi havia estat mai! Amb 17 anys vaig començar a estudiar peritatge mecànic. Recordo la fundació de la Casa de Menorca, on ens trobàvem amb altres companys… l’ambient era més festiu que estudiantil.

On vau fer el servei militar?

Vaig fer-lo a trossos durant els estius. T’assignaven una especialitat corresponent als teus estudis i per això a jo me va tocar anar a les milícies d’artilleria a Toro, Zamora.

Com el vau viure?

Allò era una pèrdua de temps: fèiem moltes marxes i dormíem en tendes, enmig del no res. Havíem de fer pràctiques de tir i un accident en un tir d’un canó va provocar dos morts… Malgrati tot, amb els pocs doblers que tenia vaig aprofitar per conèixer llocs d’Espanya: Salamanca, Valladolid, Gijón…

Quan vau acabar els estudis tornau a Menorca

Un amic m’animava a anar junts a fer feina a Canadà, però allò no va poder ser i vaig estar content de tornar a l’illa. Ràpidament vaig començar a fer feina a Ipar, una empresa que feia components per ràdio i televisió, que deien que era la més important de tot el país. Vaig haver d’aprendre química inorgànica ràpid i corrents, però va valer la pena: vam millorar la combinació de substàncies per un procés i allò va molt rendible per l’empresa.

Hi vau fer gaire temps?

Passats cinc anys vaig deixar l’empresa: volia intentar fer feina pel meu compte i vaig fer coses per Symco. Però de cop em va arribar una oferta d’El Caserío i no vaig poder negar-m’hi.

Quin càrrec us van donar?

Vaig ser l’encarregat del control de qualitat i el cap de laboratori. En els dotze anys que hi vaig estar vaig veure com l’empresa creixia molt: la producció es va multiplicar per cinc, amb bons sous i un ambient proper i humà.

Quina és la clau per fer feina?

Es tracta d’observar un poc les coses i tenir gent que t’acompanyi.

I què més feia aquells anys?

A l’època d’Ipar vaig començar a compaginar la feina amb la docència a la Maestria. Hi vaig impartir tecnologia mecànica a partir de 1967.

Se li il·luminen els ulls quan xerra de l’època de professor!

M’encantava. Vaig ser-ho durant 40 anys.

Així que finalment un dia decidiu fer només de docent

Sí, vaig anunciar a El Caserío que m’aniria en dos anys, per donar-los temps de trobar substitut. Aleshores vaig centrar-me en la feina a l’institut: amb el temps vaig ser-ne cap d’estudis i director.

Quin record teniu de l’època de director?

Va ser quan vam canviar d’edifici: havia crescut tant el número d’alumnes que va quedar petit i ens vam traslladar a l’actual institut Pasqual Calbó. Les famílies i el president Tirso Pons -que n’era antic alumne- es van bolcar en el projecte i els ho agraeixo molt.

Com definiríeu la feina de professor?

S’ha de donar exemple als alumnes i ser complidor. Recordo la satisfacció que sentia després de fer una classe, especialment amb els alumnes de formació professional.

Què més us ha marcat?

Vaig fer amistat amb en Josep Seguí, un dels capellans revolucionaris de Menorca en la dècada dels 70, gent molt compromesa. Venia una vegada a l’any a dinar a ca nostra i allò era un gran esdeveniment. Ell va ser qui va negar-se a regalar unes cadires de l’església d’Es Castell a la dona de Franco!

I quan comença la seva relació amb Sant Lluís?

Fa 50 anys am comprar amb la meva germana un terreny a Biniparrell, per passar-hi l’estiu. Més endavant vaig fer-m’hi una casa i ara fa 24 anys que hi visc amb la meva família.

Què us agrada de Sant Lluís?

És un poble net i m’hi trobo bé. M’agrada anar a la Sala Albert Camus.

Un record

Mirar les estrelles amb els meus fills quan eren petits.

Un lloc de Sant Lluís

Binissafúller, per sortir amb el meu llaüt a donar la volta a l’illa. I per nedar, a les roques de la punta.