L’escoleta Ses Canaletes ja duu 25 anys en l’actual edifici del carrer Sant Jacint. Per celebrar aquest aniversari tan rodó, n’Eva Bordoy i n’Encarna García ens conviden a visitar l’edifici un matí de dissabte per així conèixer la seva història i quins són els seus desitjos de futur. Tot a les portes de començar unes obres que tenen la vocació de fer renéixer el centre.

Entrar a l’escoleta quan no hi ha infants té un toc desconcertant: en cap de setmana no es veuen els petits que corren amunt i avall (els que ja caminen!), ni tampoc les mestres desplegant tota la seva saviesa, ni les famílies fruint amb els primers passos en la criança. Per contra, ens trobam amb un membre de la brigada pintant i un ambient relaxat per tractar diferents temes amb les dues directores dels darrers anys.

N’Eva i n’Encarna s’han alternat com a directora i secretària durant una dècada, fins que la segona es va jubilar el setembre de 2024. En una conversa amable i molt viva, constantment se’ls il·luminen els ulls tot recordant les fites aconseguides, però també posen èmfasi en tot allò que encara hi ha per fer.

Actualment Ses Canaletes té 26 infants a P2, una cinquantena entre totes les edats. Més de la meitat empren el menjador, que té adossat l’espai de becadeta. Tot junt per oferir un ensenyament basat en el respecte per l’infant, on s’intenta fer feina en grups petits per fomentar l’experimentació i el joc heurístic. Les seves vuit aules connecten a diferents espais de joc i tenen sortida individual al gran pati comú que és a tocar del del CEIP Sant Lluís, amb qui comparteixen l’aula de psicomotricitat. De setembre a juny es fa curs normal, per després donar pas a l’escoleta d’estiu. Ses Canaletes està oberta quasi sempre, però l’educació no sempre ha estat igual.

Història

Xerrar dels anys de docència de n’Encarna és resseguir la història de l’ensenyament primerenc a Sant Lluís. Titulada en magisteri, el 1979 va començar a fer feina a Ses Tortuguetes, en un edifici de l’església al carrer de Lannion. Només eren dues mestres i atenien tot d’infants d’entre dos i quatre anys en dues aules, que poc després van passar a ser tres. Era una “guarderia”, un terme que actualment els grinyola moltíssim!

La pedagogia en l’educació dels infants va anar agafant volada durant la dècada dels anys vuitanta, de la mà de Vicenç Arnaiz i projectes col·lectius a nivell de Menorca. La demanda no deixava de créixer i es va habilitar un altre edifici: els més grans van passar a la casa de Ses Canaletes, a l’espai on després es va fer l’actual geriàtric.

L’escoleta tenia més i més alumnes. Tants, que el curs 1995-96 es va optar per descongestionar P3 tot traslladant el seu ensenyament al CEIP Sant Lluís. Un alè quant a espai, però també una pena, segons n’Encarna.

Igualment, l’edifici on estaven no era idoni, perquè al cap i a la fi no era sinó una casa reconvertida. Va ser sota el mandat de Sino Carretero que finalment es va construir i inaugurar l’actual edifici. També va ser en aquells anys que les mestres van passar a ser treballadores municipals i en la dècada dels 2000 hi va haver dues fornades importants d’estabilitzacions de la plantilla per fer entrar bona part de les mestres actuals.

D’ençà que va obrir-se l’edifici i fins 2012, el centre cada vegada va tenir més i més alumnes: a les quatre aules inicials cada any se n’afegia una, fins a arribar a vuit aules plenes i llista d’espera amb un total de 120 alumnes. Des de llavors la tendència s’ha revertit i ara hi ha una cinquantena d’infants.

Evolució

L’augment en la durada dels permisos parentals ha fet que hi hagi menys infants en els primers cursos. Ara bé, uns pares i mares més majors i la davallada en la taxa de natalitat es tradueixen en menys infants al poble, per molt que a P2 el nivell d’escolarització a Sant Lluís sigui molt alt, fregant el 80%. La gratuïtat de l’ensenyament de setembre a juny també ha provocat de retruc que hi hagi més inscrits el mes de juliol.

Aquesta davallada en alumnes però la gran afluència del menjador han fet replantejar l’espai.

Obres actuals

Actualment està pendent de licitació una gran obra que reordenarà tot l’edifici: reduir el nombre d’aules de vuit a sis, augmentar l’espai de menjador i becadeta, insonoritzar algunes aules, centralitzar l’emmagatzematge, etc.

En un edifici tan ple com ara i que sempre està en funcionament, la gestió d’aquestes obres serà un gran tetris en què es faran canvis progressivament per anar alliberant espais i completar fases.

Una obra més propera és la que instal·larà aire condicionat i calefacció en tot l’edifici. Una de les reivindicacions de la comissió Tallafocs per totes les escoletes de Menorca que probablement estarà enllestida abans de l’estiu.

Futur

Les de Sant Lluís, Es Castell i Es Migjorn Gran són les úniques escoletes gestionades directament per ajuntaments. Aquest fet, així com les grans licitacions fetes en diferents pobles els darrers anys, han posat l’accent en el model de gestió d’aquests centres: mancomunar el servei en tota l’illa o ser incorporats a la Conselleria d’Educació són opcions que hi ha damunt la taula per tal de millorar les condicions laborals, igualar el reconeixement i el calendari al de les altres etapes educatives i dotar de suficients recursos i agilitat a qui hi treballa.

La Conselleria d’Educació fa una vintena d’anys que regla els ensenyaments d’aquest nivell, que han de tenir un projecte educatiu i un curriculum. Aquesta sistematització de la feina també es demostra en les formacions que les mestres fan cada any. Tot són passes en una evolució constant que va dur el segell de n’Encarna durant molts d’anys i que ara lidera n’Eva per empènyer Ses Canaletes cap a nous reptes i seguir essent referents en la primera educació dels nostres infants.

Les dues hores de conversa han passat volant. Abans de partir, i a tall de cloenda, expressen un desig: “que se’ns reconegui la feina!”. Des d’aquí, gràcies!