Les frases “Partit a partit” i “No ens arriba”, pronunciades per dos excepcionals futbolistes argentins en el context de la seva professió, d’alguna forma també serveixen per perimetrar l’abast de les nostres lluites i les debilitats amb què ens enfrontem. Pensem-les:

  • “Partit a partit” de Diego Simeone (“partido a partido”) ens mostra la forma de fer, la constància i perseverança amb què hem d’intentar fer feina diàriament. Intentam en tot moment tenir una visió llunyana d’allò que fem, d’allà on volem arribar, però mantenint els peus a terra i l’objectiu immediat just davant per així saber quin ha de ser el proper pas.
  • “No ens arriba” de Leo Messi (“no nos alcanza”) és una bofetada càrrega de realisme que ens examina periòdicament. Mesurem les forces que tenim, perquè no hi ha res menys engrescador que enfrontar-se a fites excessivament difícils que fan decaure l’ànim: reajustem els objectius per mantenir una dinàmica positiva i de creixement.

Malgrat el tarannà tan diferent que tenen, considero que no són màximes contradictòries entre si. Més i tot, d’alguna forma corresponen al seny i rauxa català, aquesta mescla d’empenta i precaució amb la que navegam.

Com pujaríem una muntanya, si no fos perquè començam amb una primera passa? I com de prudent és, valorar forces abans de llançar-se a una batalla massa grossa per les nostres capacitats. Però per més que avui no podem emprendre una lluita, sí que podem anar preparant-nos pel dia que haguem construït prou massa crítica com per poder-la iniciar amb prou empenta com per tenir més garanties d’èxit.